Procès Pedagògic
La pedagogia de la dansa ha de procurar sempre conduir als i les alumnes, escoltant-los, coneixent-los, vivint experiències compartides, ajudant-los a comunicar allò que volen expressar, facilitant els instruments tècnics, coneixements metodològics i el suport humà que necessiten.
La classe és una cosa de tot el grup. Entre tots la fem i la construïm
L’alumnat i el professorat, els alumnes entre ells i el treball en equip fan la classe! Un espai de relació, comunicació, d’intercanvi d’experiències i de propostes. Els professors i professores són també peces clau per potenciar i ajudar a obrir els camins de l’expressió. La varietat de propostes corporals, la diversitat de músiques i materials farà que l’aprenentatge sigui precís, sensible i permeables a les aportacions d’altres ensenyaments.
L’espai és viu i en mirar-lo podem veure-hi una explosió de material, malgrat l’aparença d’un cert desordre, cada cosa té el seu lloc. Els pals de fusta, els mocadors de colors, les flors, els tuls i robes, les pilotes i les gomes elàstiques són eixos clau pel nostre treball.
L’organització i l’aprenentatge dels moviments, desplaçaments, gestos i accions ens portarà cert temps de pràctica, doncs s’han d’adaptar al ritme de la música i del grup. Com en altres formes d’aprenentatge, es comença a ensenyar els principis i conceptes més fàcils, més senzills i es faran primer per separat (part per part).
El procés d’aprenentatge
Es basa en mostrar a l’alumnat la forma de fer un moviment, un pas o un salt. Els i les alumnes, per imitació, intentaran realitzar-ho. Es practicarà durant un temps i així es veurà el grau de dificultat.
Podem prescindir de la música per descomposar i mostrar els passos o moviments. El procés es fa d’una manera lenta i repetitiva per facilitar la seva comprensió i assimilació .
Els passos i moviments es repetiran una i una altra vegada, marcant el ritme, el temps i accents.
